Qui va néixer abans de 1950 ha viscut en dues èpoques geològiques
diferents
Un grup qualificat de 35 especialistes científics, després
de set anys de treballs realitzant diverses investigacions i valoracions ha
decidit que l’Antropocè és ja una nova època geològica dins el període
Quaternari. La decisió es va prendre en votació al 35è Congrés Internacional de
Geologia celebrat a Sud-àfrica entre el 27 d’agost i el 4 de setembre de 2016. La
decisió del grup d'especialistes encara no apareixerà en els llibres de text,
ja que encara l'han de ratificar formalment en els pròxims anys diversos
organismes.
Els geòlegs divideixen la història de la Terra en eres,
aquestes és subdivideixen en períodes, i aquests en èpoques. Els límits d’una
era estan definits per grans canvis geològics i biològics. Així, el primer
període de l’era Paleozoica, el Cambrià, és va caracteritzar per una gran explosió
de les formes de vida. El final de l’era Paleozoica i començament de la Mesozoica
es va caracteritzar per una gran
extinció de la majoria de les formes vivents (Extinció Pèrmica). Una intensa
activitat volcànica que creà un llarg hivern climàtic i/o la formació de Pangea
que va suposar una gran retallada de superfície costanera estan entre les
possibles causes que la produïren. Més conegut per tots és el final de l’era
Mesozoica caracteritzada per l’extinció dels dinosaures (Extinció Cretàcica) atribuïda
a la caiguda d’un meteorit i/o a una intensa activitat volcànica que també creà
un llarg hivern climàtic.
Amb aquest última extinció va començar la nostra era, el
Cenozoic, dividida en dos períodes, el Terciari i el Quaternari. Aquest darrer s’inicià
amb la aparició de l’home modern, Homo
sapiens. El Quaternari es dividia en dues èpoques: el Pleistocè, que
començà fa 1,8 milions d’anys i l’Holocè que començà fa uns 10.000 anys. Fins
fa poc podíem dir que nosaltres pertanyíem a l’Holocè, però això, ara ja no és
veritat. Nosaltres pertanyem a l’Antropocè.
L’Antropocè comença el 1950. La marca que determina aquest
canvi són els residus radioactius del plutoni provinents dels nombrosos assajos amb bombes
atòmiques realitzats a mitjans del segle XX, és el moment en què els humans vam
aconseguir canviar el cicle vital del planeta, moment en que vam treure al
planeta de la seva variabilitat natural. L'empremta de l'activitat humana
quedarà per sempre gravada a tot el planeta com una línia ben identificable en
els estrats que es veuran dins de milers o milions d'anys en coves i
penya-segats, i seran una referència permanent per als científics del futur.
Per entrar en un moment geològic diferent, hi ha d'haver un
senyal inequívoc, "global i sincrònic", de canvi planetari. Per això,
encara que inicialment es va proposar 1800 per la Revolució Industrial com a
data d'inici del Antropocè, s'ha descartat perquè la seva petjada no arriba al
mateix temps a totes les parts del planeta. Una de les proves que el món ha
canviat per sempre està a la Ria de Bilbao, en una franja de set metres de
sediments acumulats per la industrialització. En la platja cimentada de
Tunelboca (Biscaia) es pot veure amb claredat un estrat de set metres de
sediments que conté restes d'escòries abocades pels Alts Forns de Biscaia entre
1902 i 1995. Aquest és només una de les nombroses evidències que es poden
trobar arreu del món.
Però, l'important per determinar un canvi geològic, no és
que els humans hagin deixat empremta. La clau és que hi hagi un canvi de cicle en el comportament
del planeta sencer provocat pels humans, pels seus plàstics, per les
seves emissions de gasos, per les deixalles de les seves indústries, per l'alteració
d'ecosistemes, per la desaparició massiva de biodiversitat, per l'acidificació
dels mars ... , i que aquests canvis siguin de llarga durada i irreversibles. L'evidència de l'Antropocè, segons Alejandro Cearreta -científic espanyol que ha estat entre el grup dels 35 que han definit aquesta
nova època geològica -no és una opinió, no és una hipòtesi, no un judici polític, és un fet científic. L’aparició d’un registre
geològic nou que durarà per sempre és inqüestionablement un fet científic.
Pilar García